El canonge Manyà
Joan Baptista Manyà i Alcoverro, el canonge Manyà va néixer a Gandesa el 31 d'octubre de 1884
(a vegades he vist escrit el dia 30). La casa natal, ho assenyala una placa, és a tocar
l'església arxiprestral; aquella havia estat palau de la nissaga dels Lliori. Va ser el rebesavi del
canonge Tomàs Manyà, qui l'adquirí pel segle XVIII, quan deuria fer ben poc que s'adobà, car es
reedificà la casa el 1720 en trobar-se en estat ruïnós desprès del pas del temps i de les guerres dels
Segadors i de Successió.Els Lliori van ser una noble família d'origen aragonès. Un dels seus
membres, Blai Pere Lliori, s'establí a Gandesa el 1380 creant la branca gandesana de la família.
(a vegades he vist escrit el dia 30). La casa natal, ho assenyala una placa, és a tocar
l'església arxiprestral; aquella havia estat palau de la nissaga dels Lliori. Va ser el rebesavi del
canonge Tomàs Manyà, qui l'adquirí pel segle XVIII, quan deuria fer ben poc que s'adobà, car es
reedificà la casa el 1720 en trobar-se en estat ruïnós desprès del pas del temps i de les guerres dels
Segadors i de Successió.Els Lliori van ser una noble família d'origen aragonès. Un dels seus
membres, Blai Pere Lliori, s'establí a Gandesa el 1380 creant la branca gandesana de la família.
Manyà ingressà de ben jove, als onze anys, al seminari tortosí i cantà missa, per primera vegada, a l'església arxiprestal de Gandesa l'agost de 1909. Es doctorà a Roma on establí relació amb el penedesenc Torras i Bages i amb el vallenc Carles Cardó, aquest darrer de la mateixa edat i amic personal durant la vida.
Professor del seminari de Tortosa, catalanòfill lluny dels cercles vigatans, tingué -i patí- tota mena de dificultats, àdhuc l'apartament de la docència l'any 1921, temps en què fundà la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de la Cinta. Més tard seria l'impulsor i conciliari del moviment fejocista (Federació de Joves Cristians de Catalunya) a les Terres de l'Ebre.
En temps de la república la Lliga Regionalista el festejà perquè fos candidat a diputat a les eleccions a corts; el canonge, prudentment, declina la invitació.
El 1936, en esclatar la guerra, s'amagà ajudat per l'alcalde republicà de Tortosa, el qual aconseguí traslladar-lo a Barcelona, on s'amagà en un pis. Descobert i empresonat, fou alliberat posteriorment mercès a les gestions de fetes del poeta Carles Riba.
En acabar la contesta Manyà fou professor de l'institut de Tortosa i del seminari de Castelló, però mai no claudicà del seu catalanisme ni de les seves idees, cosa que li provocà no poques dificultats, en especial ab el seu bisbe, l'inefable Manuel Moll.
Abans de la guerra ja havia publicat nombrosos articles, no poques vegades notes d'història gandesana a la revsita local "El Llamp" i el llibre "El Pensament i la Imatge" 1935. Passada la guerra apareixerien "Meditacions Marianas en las Ergástulas del SIM" (1943) i la seva obra cabdal "Teoluguemena", editada a Tortosa de 1945 a 1957.
A diferència del seu amic Cardó, Manyà patí l'exili interior, mantenint postures democràtiques ¡, políticament catalanistes i teològicament avançades. Ell mateix es definia "obrerista" . Per tot això no fou ben vist ni per les autoritats civils (i militars alhora), ni per les eclesiàstiques; tampoc per l'oposició radical al règim, que es malfiava d'ell per ser capellà. En canvi, fou estimat pel poble i ben considerat dins dels reduïts cercles culturals de la llarga nit de quaranta anys.
Malgrat tot, a poc a poc, la seva obra i la seva figura anà essent reconeguda. L'ajuntament de Gandesa l'anomenà fill predilecte el 1953, el de Tortosa el faria fill adoptiu; molt més tard, quan s'inicià el desglaç l'Estat li atorgaria la Gran Creu d'Alfons X el savi i, el 1972, l'ajuntament de Barcelona el distingí amb la presidència dels 114 Joc Florals. També fou membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans.
Dins de la seva obra escrita encara hauríem d'afegir la "Novena a la Mare de Déu de la Fontclada", "La vida que passa" (1955), "Les meves confessions" (1965), "La crisi teològica" (1971) o "El Santuari de la Fontcalda" (1974), a la que ens hi hem referit en parlar d'aquell indret.
Punt i a part mereixen les "Notes d'història de Gandesa" (1965) on Mossèn Manyà se'ns presenta no com a teòleg, sinó com un bon historiador local. "Notes d'História de Gandesa" és un llibre ple, farcit de dades, referent indispensable a l'hora de parlar de la Terra Alta, el qual ha creat escola entre els terraltins afeccionats a la història.
Resident a Tortosa, a la seva casa de la Muntanyeta, "deixà d'existir", com escriu Joaquin Vidal i Font "perquè aquestes persones no moren mai, sols deixen d'existir", als 92 anys, el 22 de desembre de 1976.
El canonge Manyà, amb dispensa papal, fou enterrat a l'interior del santuari de la Fontcalda, al peu de l'altar de la Mare de Déu. La seva llarga existència el feu testimoni de no pocs esdeveniments i de profunds canvis, però sempre es mantingué fidel als seus principis, als seus ideals i als seus orígens gandesans.
Manyà féu una oració a Sant Vicent Ferrer, el frare dominicà al qual s'atribueix la conxorxa que provocà les desgràcies de Catalunya a l'anomenat "Compromís de Casp" de 1412. Ell li deia "El passat, passat sigui. Però, ara que ets al regne del Cel, procura d'arranjar-jo..." solia afegir-hi "ja que ets sant, bé pots fet miracles!"
Text del llibre "Visió de la Terra Alta"
Cedit per Joan Pallarès-Personat
Notes d'història de Bot
D'on
ve el nostre topònim?
El
nostre topònim no el tenim clar, es
una confusió avui
en dia.
Quan
els municipis comencen
a fer els
escuts d'armes municipals, els estudiosos de l'època (de cada
territori) busquen derivats de la seva paraula, i després fets
històrics que tinguessin relació, el cas més proper i ara força
conegut es el de Gandesa, on surt a l'escut un guant i segons els
estudiosos prové
del casament reial frustrat del 1319
«la Farsa», però aquest topònim ja estava abans utilitzat, i
havia un altre poblat que es deia Gandesola i es localitza
entre els municipis de Miravet i Gandesa, entre
les poblacions més
importants de la batllia de Miravet. No
em ficaré més en Gandesa ja que no era de la comanda d'Orta, ni
tampoc té
cap relació amb
Bot, però sols es per veure que no tenien cap relació, perquè a
Gandesola també ve de l'aproximació
guant i no té cap
relació
amb el teòric guant del
casament.
Dit
això, parlem exclusivament de les nostres tres lletres. No podem dir
que Bot en temps passats
s'anomenés també en les tres lletres actuals,
ens estaríem enganyant.
Segons el difunt,
admirat lingüista Joan Coromines en el seu treball publicat com
Estudis de la toponímia catalana, ens va arriba la que podria ser la
teoria més certa, i de moment la més ben treballada. Segons el
lingüista el topònim botenc ve de la família musulmana Banú-Hud,
podria ser que foren la
primera família important en fer el repoblament, o els
primers
en instal·lar-sé
a l'actual Bot,
possiblement aprofitant velles construccions van poder fer el
repoblament. Hud es
una mena de cognom o nom que devien tenir aquesta família al seus
país d'origen i Bu que
voldria dir descendents, no
ho puc confirmar, si
que he trobat que Banú es descendents però Bu no ho he trobat, i
trobo que la possibilitat més correcta que es pot atorgar
que fos un
diminutiu, i tot junt
seria descendents dels Hud.
Bu-Hud
pronunciat Bo-hot,
al primer document
redactat que en tenim constància
de Bot no ens surt Bu-Hud. Ens l'escriuen Buzot, els escriptors
cristians en la gran majoria d'escrits canviaven la manera original
escrita en àrab, de la manera que ho escriurien d'una forma amb més
semblança al llatí, o a qualsevol idioma del cristianisme. Al 1224
ja trobem el següent document parlant de Bot, i ja es comença a
tenir més semblança a l'actual topònim, s'escriu Booth, més
semblant a la pronunciació de la família Bu-Hud, i fa la correcció
a la z aplicada pel llatí. Uns quatre-cents anys després trobem un
document de 1600 parlant de Boot ja fora del llatí i parlant un
català antic, el que es difícil es la pronunciació, ja que no la
sabem, i que serà impossible saber-la.
Aquesta
tampoc es la única possibilitat,
el basc i el iber són dos idiomes que diuen que són força
semblants. I seguin les teories redactades als llibres del sr. Joan
Pallarés-Personat i del sr. Antoni Cortés, hi ha uns 5 poblats
descoberts al territori botenc d'origen iber i ha partí
d'aquí pot sortir la teoria que bost en basc vol dir cinc, i al ser
els cinc poblats descoberts hi ha forta relació. El
que passa es que seria força estrany dir això, volem dir que
pogueren fer un acord els cinc municipis ibers i ajuntar-sé tots en
cooperativisme i fer un poble en un lloc nou, més a favor del clima
o altres necessitats que tinguessin? Doncs no ho sabem, la teoria
aquesta ha sortit ha partit que segons diuen els experts el basc es
una llengua molt pareguda al iber i per això ens porta a fer està
reflexió, però no ho podem donar la teoria com a molt certa, de
moment em de preferir la reflexió pressa pel senyor Joan Coromines.
El senyor Joan Pallarès al seu llibre també destaca que el topònim
sigui d'origen celtibèrica o ibèric fent
recerca de l'escrit de la senyora M. Pérez on diu que la síl·laba
bot era força utilitzada al vocabulari de fa 2000 anys, i destaca
que totes les poblacions amb el començament de la síl·laba bot
tenen restes celtibèriques o ibèriques segons on es localitzen, no
són suficients motius per afirmar que el nostre petit nom ve
d'aquesta procedència.
Una
altra possibilitat que ens ofereix el mateix senyor Joan es la que
pot procedir
de la paraula llatina «bos» que significa bou i el bou es el que
ens dona representació a l'escut i que també ens surt a la creu
gòtica de terme, però
com ja he dit abans no em de seguir molt les teories dels escuts.
Per
última possibilitat i que s'hauria de fer un esment important es la
que ens torna a sortir al llibre Deu anys historiant Bot, s'esmenta
«bory», d'origen àrab que significa torre, aquesta teoria pot ser
molt correcta ja que Bot ens quedava al ben mig entre la comanda
d'Orta i la comanda de Miravet, podria ser com ja en l'esmentat poble
de Gandesola hagués una torre de vigilància que vigilés el
pas d'una comanda a l'altra, i que donés nom al poble però com
passa en ja en el cas d'Orta, podria ser que es digues Forta i en
temps posteriors perdés la «f» però seria molt estrany, igual
passaria aquí, canviaren dos lletres per una, força estrany. No he
volgut d'estacar «burt» que vol dir port ja que trobem tres lletres
diferents i una afegida. Burt vol dir port (seguin l'arrel àrab) i
segons el senyor Joan Pallarès al estar al costat dels Ports, podria
ser que ens anomenessen així, però ni per equivocació això no ens
surt a cap lloc i no s'ha de fer d'interès.
Sols
esmenta que no en de donar cap origen del topònim a favor, excepte
en el cas del de la família Bu-Hud que es el que tenim més ben
argumentat.
Esperem
que algun dia, tot el que els nostres avis van fer per aguantar, i
mantindre el poble en vida, per poca que fos, i sostindré el
territori a pesar de guerres i conflictes, que la memòria i record
aguanti fins que aquest territori i la seva gent, li atorguin el
suficient reconeixement que es mereixia, mereix i mereixerà, perquè
el reconeixement
necessari que s'ha de fer, mai
s'hauria d'acabar, llarga vida a Bot, i sobretot a la seva gent.
Tomàs Deosdat Omedes
Quan ell consell de la Fatarella es va annexionar el Lloc de Camposines.
El 18 de Gener de 1467, el castellà d'Amposta Fra Bernat de Huc Rocabertí, des de Montsó (Osca) va cedir al Consell i la Universitat de la Fatarella el lloc de Camposines, que es trobava despoblat, per la seva posada en cultiu.
(Castell de Montsó)
A canvi tenia que pagar 9 cafices de blat anuals al Castellà i al Comendador de Azcón.
Tributacio uniuersitatis loci de la Fatarella.
A los fieles e amados nuestros los bayle, jurados e hombres buenos del concello e uniuersidat nuestra de la Fatarella, de la comanda e baylía nuestra de Azcón. Salut e buen amor.
Attendientes e considerantes nos hauer comisado e preso a mano nuestra el término culto e inculto del lugar siquiere partida de Camposines, miembro de la dita nuestra baylía de Azcón, por la despopulación de aquel por causa de la guerra et a los que affruenta con términos de Mora, de Azcón, de Corbera e Saluatierra.
E por quanto es bien de nuestra Religión e haument de aquella que el dito término no remanga inculto e algunos singulares del dito lugar de la Fatarella culturauan en el dito término, hauemos deliberado, a suplicación vuestra, dar a trehudo perpetuo a vos e a la dita uniuersidat el dicho término, segunt que deliberadament a vos lo damos el dito trehudo perpetuo con fadiga, loísmo, comiso e con las condiciones inffrascritas.
Primerament, que la dita uniuersidat de la Fatarella concellalment en cada un anyo sea tonida perpetualment pagar a nos e a la comanda, comendador e baylía de Azcón nueue caffices de trigo meytadenco de ordio e de trigo, mesura de Tortosa, segunt es acostumbrado pagarse el dicho trehudo en tiempos pasados, pagaderos en cada un anyo el día e fiesta de Santa María de setiembre e assí en cada un anyo. La cual paga començará del día de Santa María de setiembre primero ueniente en hun anyo e assí en cada un anyo perpetualment en semblant día e fiesta.
E queremos que no pagando el dito término sea caydo en comiso.
E vos damos el ademprio del dicho término cumplament excepto la juridición ciuil e criminal, fornos, molinos e dominicatura de aquel, las quales en nos detenemos.
E que nos podades vender, alienar ni permutar el dicho término en persona alguna, eclesiástica nin seglar, dantes e otorgantes a vos plena facultad de culturar e escaliar el dicho término, según en tiempos pasados es acostumbrado.
Mandantes, por la presente, al regidor de Azcón e qualesquier otros que la present seruen e no contrauengan ante aquella seruen cumplidament.
Dada en el castillo nuestro de Monzón, el diziocheno dia del mes de janero, del anyo de la Natividat de nuestro Señor mil CCCC sixanta siete.
Fuente: AHN. Secc. Órdenes Militares, Códice L. 607, fólios 23r-24v.
Autor: Francisco Cabrera Castillo
Traducció: Tomàs Doesdat Omedes
La nova església de
Ntra. Sra. De la Fontcalda
El dia 26 d'agost de 1753, a les tres de la tarda, van ser beneïts els fonaments i posada la primera pedra de la nova església de Ntra. Sra. de la Fontcalda, pel Rvd. D. Tomás Casanova, rector de la vila de Corbera d'Ebre que es enontraba allà prenent les aigües per recobrar la salut. Per la Parròquia de Gandesa van intervenir els Beneficiats Mossèn D. Antonio Soler Manyà, Prior de la Confraria de Ntra. Sra. de la
Fontcalda i Mossèn D. Marcs Soler Borrull, elegits per aquesta Confraria per tenir cura de les obres de la nova església.
El dia 26 d'agost de 1753, a les tres de la tarda, van ser beneïts els fonaments i posada la primera pedra de la nova església de Ntra. Sra. de la Fontcalda, pel Rvd. D. Tomás Casanova, rector de la vila de Corbera d'Ebre que es enontraba allà prenent les aigües per recobrar la salut. Per la Parròquia de Gandesa van intervenir els Beneficiats Mossèn D. Antonio Soler Manyà, Prior de la Confraria de Ntra. Sra. de la
Fontcalda i Mossèn D. Marcs Soler Borrull, elegits per aquesta Confraria per tenir cura de les obres de la nova església.
També es trobaven els sacerdots:
- D. Joan Baptista Meix, fill de Gandesa i resident a la Fatarella;
- D. Romualdo Piñol, de Corbera d'Ebre i D. José Alcoverro, de Prat de Comte, residents tots dos a Corbera d'Ebre;
- D. Manuel Vicent i D. Pedro Ovag, Preveres i Beneficiats de Massalió (Terol);
- D. Francisco Nolla, d'Almoster (Tarragona).
En aquesta època eren:
- D. Joan Baptista Meix, fill de Gandesa i resident a la Fatarella;
- D. Romualdo Piñol, de Corbera d'Ebre i D. José Alcoverro, de Prat de Comte, residents tots dos a Corbera d'Ebre;
- D. Manuel Vicent i D. Pedro Ovag, Preveres i Beneficiats de Massalió (Terol);
- D. Francisco Nolla, d'Almoster (Tarragona).
En aquesta època eren:
- Pontífex Benet XIV
- Bisbe de Tortosa Bernardo Camacho Madueños
- Rector de la Parròquia de Gandesa Juan Vidal
- Castellà d'Amposta Fra Manuel de Zada
- Alcalde de Gandesa Juan Bautista Soler Mañà
- Regidor 1º Juan Beltrán
- Regidor 2n Tomás Aubanell
- Regidor 3r Jorge Juancomartí
- Regidor 4t Vicente Serres
- Regidor 5è Francisco Pradells
- Prior de la Confraria Antonio Soler Mañà
- Clavari Miguel Vidal
- Majordom Joan Pallarés
- Majordom Miguel Valls
- Ermità José Galano
- Bisbe de Tortosa Bernardo Camacho Madueños
- Rector de la Parròquia de Gandesa Juan Vidal
- Castellà d'Amposta Fra Manuel de Zada
- Alcalde de Gandesa Juan Bautista Soler Mañà
- Regidor 1º Juan Beltrán
- Regidor 2n Tomás Aubanell
- Regidor 3r Jorge Juancomartí
- Regidor 4t Vicente Serres
- Regidor 5è Francisco Pradells
- Prior de la Confraria Antonio Soler Mañà
- Clavari Miguel Vidal
- Majordom Joan Pallarés
- Majordom Miguel Valls
- Ermità José Galano
Autor: Francisco Cabrera Castillo
Traducció: Tomàs Deosdat Omedes
MERCADERS AL TEMPLE
Revisant les actes municipals de l'Ajuntament de Gandesa, he trobat dos acords del Ple, que denoten la incultura dels Senyors que conformaven el Consistori en el mes de setembre de 1879, els quals no van tenir inconvenient en què es danyés la paret lateral de l'església romànica de la Ciutat, per a col·locar, adossats a la mateixa uns quioscos i caselles per vendre gèneres, presumiblement de teixits i vestuari.
Encara avui poden observar-se les canaletes i forats que van picar a la pedra, a l'esquerra de la històrica portada, per posar un teulat que sobre sortia cap al que avui és carrer de Miravet, si bé van haver d'haver algun més a la capçalera del cimbori, avui desaparegut des de 1933 per la incultura d'altres edils tan maldestres.
Heus aquí l'extracte dels acords presos pel Ple delAjuntament i l'autorització donada per instal·lar una d'aquestes.
MES DE SETEMBRE DE 1879
DIA 3. SESSIÓ ORDINÀRIA.
- S'acorda així mateix que a fi de adornar el carrer anomenada Samboli, que és la que va del carrer de la Carnisseria a la Plaça de l'Església, s'estudiï la manera de posar entre els pilars sortints de l'Església diversos quioscos i caselles per vendre gèneres, el que a més de ser una mesura d'ornament públic, es crearà un nou arbitri al municipi.
DIA 14. SESSIÓ ORDINÀRIA.
- S'autoritza a la sessió d'avui a Carmen Damià, vídua de Francisco Monner Hurtado, perquè construeixi una casella per vendre gèneres, l'obra del hauríeu de comprovar sota la direcció de la Comissió de Policia i Ornato Públic, sent del seu compte les despeses que ocasions i en canvi se li concedeix llicència per vendre en ella dues anys sense pagar cap quantitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada